Sis principis per a dissenyar un producte

A manera de guia, citaré d’alguns dels dissenyadors de productes més grans del món, el cap de disseny d’Apple, Jonathan Ive, i el cofundador d’Apple Steve Jobs; cofundador de PayPal i Tesla i fundador de SpaceX, Elon Musk; Raymond Loewy, el pare de la “industria del disseny”; i Dieter Rams, el dissenyador alemany funcionalista de més de set dècades.

Sis principis per a dissenyar un producte
Sis principis per a dissenyar un producte

Aquests son els principis:

  • Simplicitat irreductible
  • Intuïció immediata
  • A sota de la bellesa
  • La innovació accessible
  • Acord de forma i color
  • Metodologia repetible

Continue reading

Prepació per FCE

Per a preparar FCE començo amb una sèrie de test al nivell B1, nivell immediatament anterior al del FCE. L’estructura de molts d’aquests son tests que no tenen perquè coincidir exactament amb la del examen del “First”, també es basen en el TOEIC o el BULATS, però m’ajudaran a repassar el meu nivell també a preparar-nos per a l’estudi del curs:

Referències

Com invertir en bolsa?

On s’ha d’invertir? A l’estranger

Molta gent pensa que és millor en el mateix país, però realment el millor és diversificar. No només entre accions i bons, sinó que no només s’ha de diversificar entre accions de diferents empreses, sinó també entre diferents països. És perillós centrar-se en empreses del nostre país, ja que si falla l’economia del país ho podem perdre tot; en canvi si em repartit la inversió entre 25 països, si un d’ells s’enfonsa ho notarem molt poc. Quan és va enfonsar l’economia espanyola del 2008-2013 l’accions van caure en picat i molta gent va quedar arruïnada. Si haguessin tingut una part en accions alemanyes, nord-americanes o japoneses, nomes haurien perdut una mica. El que no senten és perquè la gent no té tendència en invertir estrangeres i si en empreses locals.

Com invertir en bolsa?

On invertir els meus diners: fons de pensions

És molt important diversificar la meva inversió pensant sobretot en la jubilació. No volem tenir actius que caiguin just abans de la jubilació, ja sabem que les que han baixat, al final acabaran pujant una altre vegada. El problema s’ocasiona si baixa just abans de la jubilació, llavors no tindrem tindrem temps d’esperar que torni a pujar.

Continue reading

Les cinc millors empreses on invertir

Les companyies amb marques de confiança i valuoses tendeixen a generar major creixement de vendes i guanys a llarg termini. El que és molt important, això es veu reflectit en retorns superiors per als inversors amb el pas del temps

Apple  (NASDAQ:AAPL),

Les tres raons per a invertir-hi[1]:

  1. Apple és una excel·lent companyia: Fins i tot sense l’anàlisi dels seus estats financers, probablement és bastant clar per a la majoria dels inversors que Apple no va enlloc. L’empresa compta amb legions de clients altament lleials profundament arrelades en l’ecosistema dels gadgets cars d’Apple . I aquest ecosistema ha crescut contínuament més enllà dels productes, ja que Apple construeix a terme el seu programari i serveis amb iTunes, Apple pay, Apple Music i  més.Però per a aquells que volen més proves de capacitat de resistència de la companyia, una ràpida mirada al seu estat financer revela els marges de beneficis bruts poc ortodoxes que han oscil·lat entre el 29% i el 44% durant els últims 10 anys – una clara evidència del poder de fixació de preus coherent d’Apple amb els clients i la seva escala.
  2. Té una assignació de capital exemplarFins i tot abans que Apple va començar a pagar un dividend el 2012, es podria argumentar que el gegant de la tecnologia tenia un grau d’excel·lent direcció. Quan Jobs va tornar a l’empresa per segona vegada com a president executiu, cada dòlar gastat en R + D, màrqueting i adquisicions semblava batre a terme un retorn atractiu de la inversió. I en relació a la grandària de la companyia, Apple sempre ha evitat una despesa excessiva en adquisicions (un hàbit poc saludable que ha plagat a Microsoft durant anys).
  3. Vaixells carregats de flux de caixa lliure. Una mirada als estats financers de la companyia mostra que hi ha molt espai per a futurs augments de dividends.  El flux de caixa lliure d’Apple en els últims 12 mesos és ni més ni menys de $ 69,4 bilions. Calculat restant les despeses de capital del flux d’efectiu d’operacions, aquest és l’efectiu generat del seu negoci després de totes les despeses necessàries per mantenir els negocis actuals d’Apple i després d’efectiu utilitzat per invertir en el creixement. En altres paraules, el flux de caixa lliure és el bo de sobres per ser utilitzat en activitats com dividends, recompra d’accions i adquisicions futures.I Apple està actualment només pagant una fracció d’aquest flux lliure d’efectiu dels dividends. En els últims 12 mesos, Apple va pagar $ 11,4 bilions en dividends.

Continue reading

Desclassificat: 9-N de Vicent Partal

Desclassificat: 9-N
Desclassificat: 9-N

El passat divendres 17 de març de 2015 vaig anar a la Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós a la presentació de Desclassificat: 9-N de Vicent Partal.  Amb una sala plena tots vam escoltar amb gran atenció una breu presentació del llibre i un debat molt interessant de l’actualitat política a Catalunya, Espanya i Europa amb el rerefons de la pròxima creació de la República Catalana.

El llibre recull la crònica secreta de com es va aconseguir fer una votació revolucionària.

El volum és un relat periodístic apassionant del 9N i dels mesos que hi van conduir. Deu capítols, narrats com si fos una sèrie televisiva, que van des de les negociacions secretes per establir el dia i la doble pregunta, passant per les pressions, actuacions del Govern espanyol o la internacionalització del procés, i fins a l’abraçada significativa entre Artur Mas i David Fernández. El llibre es pot adquirir a la Botiga de VilaWeb o als punts de venda habituals.

Vicent Partal, actualment, és el director del diari electrònic VilaWeb. A més de publicar de forma diària l’editorial de VilaWeb, escriu un cop per setmana als diaris Avui, El 9 Esportiu i Berria.

Presentació
Signatura
Signatura

Ara començo la lectura amb moltes ganes,..

Conceptes relacionat amb programari lliure.

Programari lliure

Tal com va ser definit per Richard Stallman, és un afer de la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Més precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari: [1]

  • Llibertat 0: La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.
  • Llibertat 1:  La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
  • Llibertat 2: L’accés al codi font es una condició prèvia per a això. La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns.
  • Llibertat 3: La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se. L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.

Programari Lliure

Programari de fonts obertes (Open Source Software)

És un programari que es pot utilitzar lliurement, canviat, i es comparteix (en forma modificada o sense modificar) per qualsevol persona. El programari de codi obert es fet per moltes persones, i es distribueix sota llicències que compleixen amb la definició de codi obert.[2]

Programari propietari.

Propietari, tancat, no lliure Es tracta de termes usats per a denominar el programari
que no és lliure ni de font oberta.[3]

Programari gratuït

El programari lliure i el programari gratuït son conceptes diferents. Tot i que a casa de la tercera llibertat, qualssevol pot redistribuir un programa sense demanar cap contraprestació econòmica, ni permís. És un programari que es distribueix de manera gratuïta, però no necessàriament compleix les 4 llibertats del programari lliure.[3]

Programari GNU GPL

La Llicència Pública General GNU és una llicència lliure i copyleft per programari i altres tipus de treballs. Si es distribueixen còpies d’aquests programes, gratuïtament o no, s’ha de transmetre als destinataris els mateixos drets que es van rebre. Cal assegurar que també els reben o puguin aconseguir el codi font. I cal mostrar aquestes condicions perquè coneguin els seus drets. [4]

Programari copyleft

Els treballs derivats del document han de ser al seu torn lliures en el mateix sentit. Complementa la Llicència Pública General de GNU, que és una llicència de tipus copyleft dissenyada per al programari lliure.

Programari freeware

Programari que es distribueix de manera gratuïta, però no necessàriament compleix les 4 llibertats del programari lliure.[5]

Shareware

Programari gratuït amb certes limitacions. De manera que pots comprar el programa complet desprès de provar-lo (versions de 30 dies, manca de funcionalitats,etc.). Exemples: Antivirus, Photoshop…

Charityware

És qualsevol programari que suporti la caritat. Alguns desenvolupadors demanen que els ingressos procedents de la venda de programari siguin donats a la caritat, mentre que altres llicència o donen el seu programari directament a la caritat. En el cas del programari lliure de codi obert, els desenvolupadors poden demanar als usuaris de pagar alguna cosa per endavant, recolzant algunes obres de caritat.[6]

Referències

  1. La definició de Programari Lliure: https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html
  2. The Open Source Initiative http://opensource.org/
  3. Diferencies entre: Free Software (Programari lliure), Freeware, Shareware i Adware http://www.gnulinux.cat/2009/10/diferencies-entre-free-software-programari-lliure-freeware-shareware-i-adware/
  4. SoftCatalà: traducció no oficial de la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) al català: https://www.softcatala.org/wiki/GPL_v3
  5. Diferencies entre: Free Software (Programari lliure), Freeware, Shareware i Adware http://www.gnulinux.cat/2009/10/diferencies-entre-free-software-programari-lliure-freeware-shareware-i-adware/
  6. http://charityware.info/

Una mica d’història del Programari Lliure

Els anys seixanta van ser una etapa dominada pels grans ordinadors i IBM en què el programari es distribuïa amb el maquinari, i habitualment amb el codi font. En la dècada dels setanta es va començar a vendre el programari separadament, i ràpidament la distribució privativa, que no inclou el codi font i que no atorga permís de modificació o redistribució, es va convertir gairebé en l’única opció.

Programari Lliure

En la dècada de 1970 va començar el desenvolupament del sistema operatiu Unix en els Bell Labs d’AT&T, que va donar lloc més endavant a Unix BSD. La seva evolució, paral·lela al naixement d’Internet, va servir de camp de proves per a noves formes de desenvolupament en col·laboració que després van ser habituals al món del programari lliure.

El 1984 Richard Stallman va començar a treballar en el projecte GNU, va fundar la Free Software Foundation (FSF), va escriure la llicència GPL i, en general, va establir els fonaments del programari lliure tal com ha estat conegut més tard.

En la dècada de 1990 Internet va anar madurant i proporcionant a les comunitats de programari lliure nous canals de comunicació i distribució. El 1991,  Linus Torvalds va començar a desenvolupar un nucli lliure (Linux) que va permetre completar el sistema GNU, que comptava ja amb gairebé totes les peces per convertir-se en un sistema complet similar a Unix: compilador de C (GCC), editor (Emacs), sistema de finestres (X Window), etc. Van néixer, doncs, els sistemes operatius GNU/Linux, que van fructificar en una multitud de distribucions, com Red Hat Linux i Debian GNU/Linux. A finals de la dècada de 1990 aquests sistemes es completaven amb dos entorns d’escriptori: KDE i GNOME.

En la dècada del 2000 el programari lliure arriba a liderar alguns sectors (com el de servidors web, dominat per Apache), i apareixen noves eines que cobreixen una gran quantitat de necessitats informàtiques.

Referències

Quina difereència hi ha entre UI i UX

Introducció

La interfície d’usuari (UI – User Interface, en anglès) és el medi amb què l’usuari pot comunicar-se amb una màquina, un equip o una computadora, i comprèn tots els punts de contacte entre l’usuari i l’equip; normalment solen ser fàcils d’entendre i fàcils d’accionar.

interfície d’usuari

 

Experiència d’usuari (UX – User experience, en anglès) és el conjunt de factors i elements relatius a la interacció de l’usuari amb un entorn o dispositius concrets, el resultats de la qual és la generació d’una percepció positiva o negativa de tal servei, producte o dispositiu. L’experiència d’usuari depèn no només dels factors relatius al disseny (hardware, software, usabilitat, disseny d’interacció, accessibilitat, disseny gràfic i visual, qualitat dels continguts, utilitat, etc.) sinó també aquells aspectes relatius a les emocions, sentiments, construcció i transmissió de la marca corporativa, confiança del producte, etc.

Experiència d'usuari
 

 

L’Experiència de l’Usuari podem destacar que:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

  • És resultat d’un fenomen interactiu en què intervenen multitud de factors: individuals, socials, culturals, contextuals i propis del producte.
  • Es veurà influïda per expectatives i experiències prèvies, i per tant condicionarà expectatives i experiències futures.
  • Representa una àrea d’estudi multidisciplinar i un enfocament de treball interdisciplinari.
  • Ofereix una perspectiva més àmplia i inclusiva sobre l’ús i consum de productes interactius, i per tant més d’acord amb la realitat.
  • Fa especial èmfasi en factors de la interacció tradicionalment poc o mal considerats, com són el comportament emocional de l’usuari i la importància d’atributs de disseny com l’estètica en aquest comportament.

Referències

Com parlar bé en públic

La importància de parlar bé en públic

Saber parlar bé en públic -estructurar un discurs, mostrar-se convincent i seduir els oients- pot ser la clau de l’èxit, tant per vendre un projecte com per aconseguir feina. Als Estats Units i a França fa temps que s’ensenya a les escoles, com una assignatura més. A casa nostra, l’interès per formular un bon discurs és encara incipient, però ha crescut amb la crisi i la necessitat de reinventar-se.

Els principis bàsics per a una bona presentació són: Parlar només si el tema que esculls és domina i és coneix a fons. Tenim ganes de comunicar, som capaços d’aprofundir en el seu significat i adaptar-lo al auditori.

En les presentacions només fer servir la  informació necessària. Els continguts s’han d’entendre en 6 segons. Màxim 6 línies i 6 paraules per línia. Utilitzar colors.
Línies horitzontals. Tot majúscules o tot minúscules
I també, s’ha de preparar  un esquema. Han de ser senzills i fàcils d’entendre. Han de ser clars i contenir informació necessària. Colors de la mateixa gamma i agradables per l’auditori). Fer servir l’ordinador.
L’objecte de la comunicació és donar informació. No utilitzar llenguatge tècnic si l’ auditori no és expert; utilitzar llenguatge senzill. Utilitzar ajuts visuals. Utilitzar exemples. Fer un resum, molt breu, al final. Tenir clar els passos bàsics del tema i  exposar-los amb lògica.

Utilització d’un objecte. Tenir-lo preparat i que no estigui a la vista. Mostrar-lo amb claredat i no interpolar-lo entre l’auditori i vostè. Retirar-lo immediatament. Parlar a l’auditori, no a l’objecte.

Aquestes són algunes orientacions per fer una bona presentació en públic.

Com Fer Una Bona Presentació

Consells per a fer una bona presentació digital

Referències

  • Taller de presentacions eficaces i com parlar en públic.  27 de febrer i 6 de març de 2015 (Esteban Gaitán Sánchez / Josep Figa i Vaello)

Via Catalana 2014 – La lletra que canviarà la nostra història

L’11S2014 hem de fer la mobilització més multitudinària de la nostra història, el pas definitiu cap a la llibertat! Ara és l’hora, inscriu-te a www.araeslhora.cat

Junts ho farem possible!

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han endegat la campanya ‘Ara és l’hora’. La mobilització més destacada serà la gran V de l’Onze de Setembre, amb l’objectiu d’omplir la Gran Via i la Diagonal de manifestants per la independència.

Enllaços

Projecte SocialNET UOC

Desenvolupament d’un sistema de visualització de la informació en xarxa no linial.

SocialNET

Descripció del projecte

Es tracta d’un entorn de visualització d’última generació de la xarxa social de coneixement generada pel professorat, els investigadors i els professionals de la UOC. Aquesta xarxa és generada dinàmicament per un motor de cerca que rastreja diversos contenidors de continguts i articles situats a tot el món.

Els resultats de la cerca permeten identificar la producció dels autors i autores de la UOC i establir relacions entre ells i amb altres autors i autores externs. Quan un usuari accedeix a l’entorn, pot navegar per la xarxa de coneixement mitjançant un sistema de visualització interactiu 3D o accedir a la fitxa personal pròpia o d’altres usuaris.

Objectius

A través d’aquest projecte s’ha aconseguit complir amb els principals objectius d’aquest que són:

  • Crear un sistema de recerca que permeti construir dinàmicament la xarxa de coneixement del professorat i del personal de la UOC a partir de la seva presència en contenidors de referència.
  • Disposar d’un entorn visual amigable i innovador des del qual es pugui fer consultes, navegar per aquesta xarxa de coneixement, consultar les fitxes personals de cada autor i accedir a les seves publicacions.

Continue reading